Andreu Nin
"Andreu Nin va viure amb intensitat la seva època, participant de manera activa en els esdeveniments que van convulsar Europa des de la Primera a la Segona Guerra Mundial. Intervingué en el moviment obrer, ja fos des dels rengles socialistes com des dels de la CNT, i rebé amb entusiasme la notícia de la Revolució Russa de 1917. Assistí com a representant de l'organització anarcosindicalista al Congrés fundacional de la Internacional Sindical Roja i, fruit d'això, es quedà a viure a Moscou durant nou anys, on es desvetllà la seva passió per la literatura russa, que llegí de primera mà. Però també, ben jove, participà en les aspiracions del catalanisme, defensant, tanmateix, la implicació de la classe obrera i les seves organitzacions en la lluita per l'alliberament de les nacions oprimides. I aquest és un aspecte a destacar. Ja l'any 1914 [...] Nin defensava que els socialistes havien d'assumir la lluita per l'emancipació de les nacionalitats i que els socialistes espanyols no havien de ser-ne cap excepció. En aquest sentit es queixava. 'No comprenc que, en nom de l'internacionalisme, es combatin les justes aspiracions dels pobles oprimits, incorrent per inconcebible paradoxa, en pecat de patrioterisme'. (Es refereix aquí al patrioterisme de la nació dominant)." (p. 11-12). [Del pròleg d'Artur Domingo, "Una vida intensa, una mort tràgica".]